dijous, 18 de març del 2010


El moviment cubista

L'any 1910 un grup format pels pintors Jean Metzinger, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Albert Gleizes y Fernand Léger exposaren, al "Salon d'Automne", una sèrie de pintures que Guillaume Apollinaire considerà com "una imitació plana i insulsa" del que Braque i Picasso estaven fent. Metzinger i Gleizes publicaren l'any 1912 un assaig teòric sobre el cubisme tal com ells l'entenien. Coneixien l'obra de Picasso i Braque però l'interpretaren d'una manera més aviat superficial: adoptaren la descomposició en plans geomètrics i el tractament de l'espai no perspectiu, però sense profunditzar en totes les implicacions que comportava el nou mètode.
La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.
Seria com desplegar el cub i combinar en una imatge les sis cares, llavors tindríem una composició sobre un objecte amb punts de vista múltiples. Picasso deia que pretenia pintar figures que un cop retallades es pogessin reconstruir com escultures. Cercaven una visió totalitzadora en l'espai i en el temps: volien integrar la figura i el fons de manera que es produís una solució de continuïtat entre l'objecte i l'espai que ocupa, i podien representar visions diverses del mateix objecte a la mateixa tela.

Dins el "moviment cubista" es configuraren diverses tendències.

El cubisme analític

En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", és a dir experimentaren amb la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes . Aquesta tècnica els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar.

El cubisme sintètic

Més endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum. Així neix una tècnica nova, que tindria una influència cabdal em les arts de la segona meitat del s. XX, el collage.

En els anys 1912-1914 Picasso i Braque desenvoluparen el que es coneix com la fase "sintètica" del cubisme, que consisteix a tractar la imatge com una sèrie de plans geomètrics que redueixen l'objecte a les seves característiques essencials.



Comentari d'un poema avantguardista.

ARQUER D'AMOR

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.

Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.

Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.

Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina,
arqueret d'amor.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT.


Aquest poema de Joan Salvat Papasseit parla d'amor, crec que també fa referencia a l'amor que te el poeta al mateix amor, crec que el poeta vol donar a entendre que no podria viure sense amor.

Creació d'un poema avantguardista. (subconscient.)

El nostre planeta.

La nostra terra.

Cuidada i amada?

tacada de sang.

Al llarg dels anys.

Exercicis 218.


2. Consulta al diccionari les paraules:

redós: al voltant.

bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfarQualsevol de les

escata: plaques d'una superfície quan s'exfolia

espectre:Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

m'apar: aparició.


suara: Ara mateix
.

superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.


3 Busca un sinònim de:

m'apar: apareixer.

espectre: fantasma.

suara: poc temps.


7. Indica el tema principal del poema.

La superstició apareix enmig d'un món artificial en que l'home se sent desvalgut.


9. Digues quines són les tècniques avantguardiestes utilitzades al poema.

Versos en salt de falla.

Collage tipogràfic.

Absència de signes de puntuació.


Guillermo Rubio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada