dimecres 16 de desembre de 2009

Decadència.

dimecres 11 de novembre de 2009

Les Armes.

Arnés de cavaller.

arnes.jpg (22283 bytes)

1.bacinet amb careta

2.espatllàs

3.guardabraç

4.colzera

5.amambraç

6.manyopa

7.guantellet

8.plata o cuirassa pectoral

9.plata o cuirassa dorsal

10.pancera

11.faldatge

12.escarsella

13.cuixera

14.genollera

15.gambera

16.sabata de ferro

17.sagnies o gossets

18.gossets


Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa. I és que un bon arnès moltes vegades era una assegurança de vida. La riquesa de l'arnès era fonamental per salvar la vida, en cas que anessin mal dades en una batalla. Un arnès vistós volia dir que el cavaller que hi havia dins era noble i, per tant, ningú no el matava sinó que el feien presoner per cobrar-ne el rescat.

Els cavallers també tenien que entrenar-se a diari i realitzar uns exercicis físics que comportessin una certa dificultat. Per exemple, el mariscal Bocicaut s'entrenava amb armadura i tot: feia footing amb els 25 o 30 kg de la seva armadura.


Armes ofensives .

L'espasa: que acostuma a pesar uns 2 kg, consta de tres parts: l'empunyadurala creuera i la fulla. Eren força difícils de manejar.



La llança: és la seva arma més espectacular .Té una punta metàl·lica per ferir l'enemic (que pot fer de 20 a 40 cm)i una asta perquè la sostingui el cavaller. Pot arribar a pesar 17 o 18 quilos.

La daga: o punyal és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura.

L'atxa consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallantpel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.

La maça és com una bola de ferro enganxada en un bastó que fa de mànec.



Armes defensives.

El cavaller porta tot el cos ben protegit per una estructura de ferro, que és rígida, incòmoda i pesada

A sota de l'armadura s'ha de protegir la pell del contacte directe amb el metall. Es posa una camisa prima, un gipó (peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des de la cintura fins als muscles). de cotó i després la cota de malla , que és un vestit fet de ganxet però amb peces de ferro rígid.

El cavaller es protegeix el cap amb diversos tipus de casc, com l'elm, la celada, el bacinet o la cervellera





dimecres 14 d’octubre de 2009

EXERCICIS.

1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.


Calderón de la Barca: Carpe diem- De nuestra vida gocemos.


GARCILASO DE LA VEGA: Locus amoenus.- Coged vuestra alegre primavera

Fray Luis de León: Fugit irreparable tempus.- Que descansada vida la del que huye

F. Hölderling: Carpe diem- Arriba la nit correm festegem..
M.COSTA I LLOBERA: Contemptus mundi.-Prou té per viure qui en modesta taula

Posa amb nou llustre



Josep Carner: captatio benevolentia.-

LORENZO DE MÉDICI: Locus amoenus.- Un riu que banyi l'herba pelsvoltants.

A.POPE: Beatus ille.- Aqui la vacada dona llet, i pa els camps

RUBIÓ I ORS: Ubi sunt.- On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

Càntic dels càntics: Descriptio puellae- Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad.



2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.

CALDERÓN DE LA BARCA-Aliteración:Comamos hoy y bebamos, que mañana moriremos.
GARCILASO DE LA VEGA-Epíteto:El dulce fruto.
Fray Luis de León-Pregunta retórica: ¿Qué descansada vida la del que huye del mundanal ruido?
F. Hölderling-Asindetón:
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
M.COSTA I LLOBERA-Pregunta retórica:Què tants esforços per tan curta vida?
LORENZO DE MÉDICI-Aliteración:Delícies, tresors, que són germans. De mil pensaments durs, de mil dolors.
A.POPE-Hiperbaton:A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Francesc Vicenç Garcia-Asindeton:Delits, riqueses, honres, majestats
RUBIÓ I ORS-Pregunta retorica:Què has fet de ta senyera?
Càntic dels càntics:Metàfora: