Cuando me dijeron que te habías marchado Adonde no se vuelve Lo primero que lamenté fue no haberte abrazado más veces Muchas más Muchas más veces muchas más La muerte te llevó y me dejó Tan solo Tan solo Tan muerto yo también Es curioso, Cuando se pierde alguien del círculo de poder Que nos-ata-a-la vida, Ese redondel donde sólo caben cuatro, Ese redondel, Nos atacan reproches (vanos) Alegrías Del teatro Que es guarida Para hermanos Y una pena pena que no cabe dentro De uno Y una pena pena que nos ahoga Es curioso, Cuando tu vida se transforma en antes y después de, Por fuera pareces el mismo Por dentro te partes en dos Y una de ellas Y una de ellas Se esconde dormida en tu pecho En tu pecho Como lecho Y es para siempre jamás No va más En la vida Querida La vida Qué tristeza no poder Envejecer Contigo.
- Filippo Tomasso Marinetti -
El moviment cubista
L'any 1910 un grup format pels pintors Jean Metzinger, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Albert Gleizes y Fernand Léger exposaren, al "Salon d'Automne", una sèrie de pintures que Guillaume Apollinaire considerà com "una imitació plana i insulsa" del que Braque i Picasso estaven fent. Metzinger i Gleizes publicaren l'any 1912 un assaig teòric sobre el cubisme tal com ells l'entenien. Coneixien l'obra de Picasso i Braque però l'interpretaren d'una manera més aviat superficial: adoptaren la descomposició en plans geomètrics i el tractament de l'espai no perspectiu, però sense profunditzar en totes les implicacions que comportava el nou mètode.
La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.
Seria com desplegar el cub i combinar en una imatge les sis cares, llavors tindríem una composició sobre un objecte amb punts de vista múltiples. Picasso deia que pretenia pintar figures que un cop retallades es pogessin reconstruir com escultures. Cercaven una visió totalitzadora en l'espai i en el temps: volien integrar la figura i el fons de manera que es produís una solució de continuïtat entre l'objecte i l'espai que ocupa, i podien representar visions diverses del mateix objecte a la mateixa tela.
Dins el "moviment cubista" es configuraren diverses tendències.
El cubisme analític
En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", és a dir experimentaren amb la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes . Aquesta tècnica els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar.
El cubisme sintètic
Més endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum. Així neix una tècnica nova, que tindria una influència cabdal em les arts de la segona meitat del s. XX, el collage.
En els anys 1912-1914 Picasso i Braque desenvoluparen el que es coneix com la fase "sintètica" del cubisme, que consisteix a tractar la imatge com una sèrie de plans geomètrics que redueixen l'objecte a les seves característiques essencials.
Comentari d'un poema avantguardista.
ARQUER D'AMOR
Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.
Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.
Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.
Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.
Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina,
arqueret d'amor.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT.
Aquest poema de Joan Salvat Papasseit parla d'amor, crec que també fa referencia a l'amor que te el poeta al mateix amor, crec que el poeta vol donar a entendre que no podria viure sense amor.
Creació d'un poema avantguardista. (subconscient.)
El nostre planeta.
La nostra terra.
Cuidada i amada?
tacada de sang.
Al llarg dels anys.
Exercicis 218.
2. Consulta al diccionari les paraules:
redós: al voltant.
bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfarQualsevol de les
escata: plaques d'una superfície quan s'exfolia
espectre:Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.
m'apar: aparició.
suara: Ara mateix.
superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.
3 Busca un sinònim de:
m'apar: apareixer.
espectre: fantasma.
suara: poc temps.
7. Indica el tema principal del poema.
La superstició apareix enmig d'un món artificial en que l'home se sent desvalgut.
9. Digues quines són les tècniques avantguardiestes utilitzades al poema.
El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.
En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" .
En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.
El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.
Literatura.
Els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades expressions literàries. Apel·lven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l'estil, es característic el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de mjúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica. Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.
