Literatura catalana

2010-03-18T00:49:00.001-07:00

Ejemplo de poesía futurista

ABRAZARTE

Cuando me dijeron que te habías marchado
Adonde no se vuelve
Lo primero que lamenté fue no haberte abrazado más veces
Muchas más
Muchas más veces muchas más
La muerte te llevó y me dejó
Tan solo
Tan solo
Tan muerto yo también
Es curioso,
Cuando se pierde alguien del círculo de poder
Que nos-ata-a-la vida,
Ese redondel donde sólo caben cuatro,
Ese redondel,
Nos atacan reproches (vanos)
Alegrías
Del teatro
Que es guarida
Para hermanos
Y una pena pena que no cabe dentro
De uno
Y una pena pena que nos ahoga
Es curioso,
Cuando tu vida se transforma en antes y después de,
Por fuera pareces el mismo
Por dentro te partes en dos
Y una de ellas
Y una de ellas
Se esconde dormida en tu pecho
En tu pecho
Como lecho
Y es para siempre jamás
No va más
En la vida
Querida
La vida
Qué tristeza no poder
Envejecer
Contigo.

- Filippo Tomasso Marinetti -

2010-03-18T00:44:00.001-07:00

El moviment cubista

L'any 1910 un grup format pels pintors Jean Metzinger, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Albert Gleizes y Fernand Léger exposaren, al "Salon d'Automne", una sèrie de pintures que Guillaume Apollinaire considerà com "una imitació plana i insulsa" del que Braque i Picasso estaven fent. Metzinger i Gleizes publicaren l'any 1912 un assaig teòric sobre el cubisme tal com ells l'entenien. Coneixien l'obra de Picasso i Braque però l'interpretaren d'una manera més aviat superficial: adoptaren la descomposició en plans geomètrics i el tractament de l'espai no perspectiu, però sense profunditzar en totes les implicacions que comportava el nou mètode.
La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.
Seria com desplegar el cub i combinar en una imatge les sis cares, llavors tindríem una composició sobre un objecte amb punts de vista múltiples. Picasso deia que pretenia pintar figures que un cop retallades es pogessin reconstruir com escultures. Cercaven una visió totalitzadora en l'espai i en el temps: volien integrar la figura i el fons de manera que es produís una solució de continuïtat entre l'objecte i l'espai que ocupa, i podien representar visions diverses del mateix objecte a la mateixa tela.

Dins el "moviment cubista" es configuraren diverses tendències.

El cubisme analític

En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", és a dir experimentaren amb la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes . Aquesta tècnica els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar.

El cubisme sintètic

Més endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum. Així neix una tècnica nova, que tindria una influència cabdal em les arts de la segona meitat del s. XX, el collage.

En els anys 1912-1914 Picasso i Braque desenvoluparen el que es coneix com la fase "sintètica" del cubisme, que consisteix a tractar la imatge com una sèrie de plans geomètrics que redueixen l'objecte a les seves característiques essencials.

Comentari d'un poema avantguardista.

ARQUER D'AMOR

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.

Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.

Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.

Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina,
arqueret d'amor.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT.

Aquest poema de Joan Salvat Papasseit parla d'amor, crec que també fa referencia a l'amor que te el poeta al mateix amor, crec que el poeta vol donar a entendre que no podria viure sense amor.

Creació d'un poema avantguardista. (subconscient.)

El nostre planeta.

La nostra terra.

Cuidada i amada?

tacada de sang.

Al llarg dels anys.

Exercicis 218.

2. Consulta al diccionari les paraules:

redós: al voltant.

bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfarQualsevol de les

escata: plaques d'una superfície quan s'exfolia

espectre:Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

m'apar: aparició.

suara: Ara mateix.

superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.

3 Busca un sinònim de:

m'apar: apareixer.

espectre: fantasma.

suara: poc temps.

7. Indica el tema principal del poema.

La superstició apareix enmig d'un món artificial en que l'home se sent desvalgut.

9. Digues quines són les tècniques avantguardiestes utilitzades al poema.

Versos en salt de falla.

Collage tipogràfic.

Absència de signes de puntuació.

Guillermo Rubio.

Giacomo Balla: "Niña corriendo por un balcón" (1912). Milán.

2010-03-18T00:39:00.000-07:00

Un ejemple del arte futuriste que en este caso demuestra movimiento, el avance.

Futurisme.

2010-03-18T00:25:00.000-07:00

Art

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.

El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.

En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" .

En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.

El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.

Literatura.

Els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades expressions literàries. Apel·lven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l'estil, es característic el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de mjúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica. Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.

Apartat 1. Àngel guimerà i Narcís Oller.

2010-01-21T00:15:00.000-08:00

Pàg 164.

Exercici 10.

Hurí:Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.

Pot ser que apareixin personatges d'origen mestís a la seva obra perque la seva mare era canaria i el seu pare català.

Exercici 11.

Es pot realacionar amb el drama realista perque dona a coneixer els problemes de l'època que vivia la gent.Per exemple el retard en els cobraments per els treballs.

Pàg 179.

Exercici 1.

Brancal:Pedra col·locada a la part inferior de la porta; llindar.

saca:Dret de tempteig o retracte.

traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

musc:De color fosc.

enlluernar: Ofuscar la vista amb una llum massa viva.

cautelós:Que procedeix amb cautela.

Exercici 4.

Quan començaba a treballar l'Oleguer i de quina manera? a l'hora que surtia el sol esperant en la porta del magatzem als clients.
Com reaccionava davant l'interes dels pagesos? vigilaba si els interesaba la mercaderia.

Exercici 5.

el text es compon de 3 idees.
Magatzem: primeres 3 linies.
Oleguer: 3-12.
forma de treballar de l'Oleguer: 12- fins al final.

Exercici 6.

Parla de un home pobre que es diu Oleguer i del seu treball i el seu dia a dia en la seva vida i com es comporta.

Exercici 7.

Hi ha un narrador omniscient en tercera persona.

Exercici 9.

comparacions: 1. la gronxaven, la bufaven se la passaven a raig fet de un costat a l'altre com rajoli d'or.

2. dreturer i cautelos com l'aranya de l'albenc.

1.terme real: la gronxaven, la bufaven se la passaven...
terme imaginari: rajoli d'or.

2.terme real:dreturer i cautelos...
terme imaginari:l'aranya de l'albenc.

Guillermo Rubio.

La reinaxença ''La pàtria''.

2010-01-13T23:30:00.000-08:00

La pàtria.

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

primera part-1,2 vers
estrofa d'enllaç-3 vers
segona part-4,5 vers
conclusió final- 6 vers

2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) La llengua símbol de la pàtria.-1,2,3 vers
b) Elogi de la llengua.-4 vers
c) Homenatge al patró.-5 vers
d) Comiat i enyorança de la pàtria.-6 vers

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
el poema parla de la pàtria que es un element propi de la reinaxença i del romaticisme podriem destacar que l'autor es deixa emportar pels sentiments que te a la seva terra.

4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.

perque fa un elogi a la llengua catalana, a la seva terra, i a tot el que l'envolta i la Reinaxença es caracteritzaba per una recuperació de la llengua catalana i la recuperació de catalunya en moltes altres coses.

...La Renaixença: Oda “la Pàtria” i Verdaguer Gener....

2010-01-13T23:29:00.000-08:00

Text 3

Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)
Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil·lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.
Narcís Oller: Ob. cit.

Aquests darrer text de les Memòries correspon a l'època en què Oller ja ha conegut a molt dels escriptors catalans més importants del moment i fins i tot ha participat en les seves tertúlies, però, com hem llegit, encara no havia escrit res en llengua catalana.
El Jocs Florals de 1877 van ser especialment importants ja que Verdaguer va guanyar el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb el poema L'Atlàntida que li valgué el reconeixement unànime com a gran poeta dintre i fora de Catalunya i Àngel Guimerà, que encara no era conegut com a dramaturg, fou proclamat Mestre en Gai Saber.
La broma a la qual es refereix al darrer paràgraf consistia en la presentació als Jocs Florals de 1878 d'una narració escrita per ell i per Yxart, en què de forma anònima volien fer una petita burla a un company que atorgava un premi a la millor novel·la de costums pagesos.

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
Exposa que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible. Si, estic d'acord.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Perque s'escrivia en català, en aquells temps.

Text 5

¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?

No, ara a l'actualitat, generalment, la gent té una cultura mínima i sap parlar i entendre el seu idioma.

Decadència.

2009-12-16T23:56:00.000-08:00

Decadència.

Publish at Calaméo or browse others.

2009-11-11T23:29:00.000-08:00

Les Armes.

Arnés de cavaller.

1.bacinet amb careta

2.espatllàs

3.guardabraç

4.colzera

5.amambraç

6.manyopa

7.guantellet

8.plata o cuirassa pectoral

9.plata o cuirassa dorsal

10.pancera

11.faldatge

12.escarsella

13.cuixera

14.genollera

15.gambera

16.sabata de ferro

17.sagnies o gossets

18.gossets

Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa. I és que un bon arnès moltes vegades era una assegurança de vida. La riquesa de l'arnès era fonamental per salvar la vida, en cas que anessin mal dades en una batalla. Un arnès vistós volia dir que el cavaller que hi havia dins era noble i, per tant, ningú no el matava sinó que el feien presoner per cobrar-ne el rescat.

Els cavallers també tenien que entrenar-se a diari i realitzar uns exercicis físics que comportessin una certa dificultat. Per exemple, el mariscal Bocicaut s'entrenava amb armadura i tot: feia footing amb els 25 o 30 kg de la seva armadura.

Armes ofensives .

L'espasa: que acostuma a pesar uns 2 kg, consta de tres parts: l'empunyadurala creuera i la fulla. Eren força difícils de manejar.

La llança: és la seva arma més espectacular .Té una punta metàl·lica per ferir l'enemic (que pot fer de 20 a 40 cm)i una asta perquè la sostingui el cavaller. Pot arribar a pesar 17 o 18 quilos.

La daga: o punyal és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura.

L'atxa consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallantpel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.

La maça és com una bola de ferro enganxada en un bastó que fa de mànec.

Armes defensives.

El cavaller porta tot el cos ben protegit per una estructura de ferro, que és rígida, incòmoda i pesada

A sota de l'armadura s'ha de protegir la pell del contacte directe amb el metall. Es posa una camisa prima, un gipó (peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des de la cintura fins als muscles). de cotó i després la cota de malla , que és un vestit fet de ganxet però amb peces de ferro rígid.

El cavaller es protegeix el cap amb diversos tipus de casc, com l'elm, la celada, el bacinet o la cervellera